Després d’anys de comerç amb ceps americans, amb la intenció de combatre l’oïdi, a principis del 1860 van aparèixer els primers brots de la fil·loxera a França.

Què va produir aquest desenllaç?

Part de culpa la té el vaixell de vapor, al reduir el temps del viatge del continent Americà fins a Europa. La plaga va arribar viva al vell continent, amb molta energia i amb ganes de colonitzar totes les vinyes que es va trobar durant el seu camí.

Tots els esforços van ser pocs, Seguint les recomanacions dels experts de l’època, al Pirineu es va aconseguir fer una zona de seguretat de 30 kilòmetres. Allà s’hi va arrancar i cremar la vinya que hi havia, per evitar que la plaga s’estengués.

La plaga va arribar a Catalunya per l’Empordà, ja que allí no s’hi va fer aquell perímetre de seguretat. La fil·loxera va aparèixer  a les nostres terres sobre l’any 1879 i  l’any 1899 ja havia passat per la Terra Alta.

Després d’estudis i moltes proves destinades al fracàs, el peu de cep Americà, va resultar ser l’única solució eficaç per a poder  continuar vivint de les vinyes. Es va utilitzar el peu de cep Americà i s’hi van empeltar  les varietats de cada zona, per aconseguir tenir varietats autòctones i resistents a la fil·loxera.

La fil·loxera va destruir una  manera  de viure a totes les comarques vitivinícoles per on va passar. Va crear  conflictes com el de la Rabassa Morta i va fer  que els pagesos comencessin a unificar-se per lluitar junts.